De nou amb els llapis i el paper

La Di no ha deixat de dibuixar. Potser s'ha pres un cert temps de descans. Però ara, que la veig de nou amb els llapis a la mà, reconec que és una de les situacions en que la trobo més encisadora.

La golafreria

Un acudit, el primer del bloc. Com sempre orientat a nens de primària. Innocent, fresc i encisador des dels 3 als 99 anys.

Canvis

La Di m'ha demanat que canviï la fotografia que encapçala aquest bloc. Com que és la seva imatge i perquè hi te tot el dret i perquè en te de fotos molt millors, ho faré tan bon punt torni a casa.
També afegiré més dibuixos, que sembla mentida que encara no n'hi hagi inclòs més. Que en tinc un grapat!.
Les presses del dia a dia em fan oblidar les coses realment importants, :-)

Juny 2009

Enmig la febre futbolera, la Diana i jo sovint parlem de la manca de valors en aquest esport. No més lluny, el que va de boca en boca aquests darrers dies, la quantitat astronòmica de diners en la contractació d'un esportista d'elit (no així en l'educació i les bones maneres, pel que hem vist).
També partim de l'experiència, sovint desagradable, que suposa veure i sobretot escoltar els entrenaments d'un reguitzell d'equips de nens més o menys joves en un club proper a casa nostra.
Finalment, l'aportació d'el Pau, que sovint és crític amb les actituds dels companys de classe quan practiquen aquest esport, amb tots els ingredients habituals...

El còmic d'avui, tendre com tots els que la Diana a fet pels nens de l'escola, ens porta a reflexionar sobre el plaer de donar, d'oferir, de compartir el que potser ja no necessitem amb els que potser no tenen.

Una important lliçó pels nens, val a dir que en solen ser molt receptius. Sense dubte, va ser encertat publicar-lo.

I els adults... Ai, els adults!. Sempre tant temptats de fer tot el contrari. Fanfarronejar de tot el que es te. I sobretot si no ho tenen altres. Treure el màxim profit de la possessió i no donar res a no ser que ens resulti absolutament menyspreable. Es palès que la lliçó es pot aprendre, el que resulta difícil és mantenir-la present i viva.

Aquest no és un bloc nou. És un bloc d'inici ajornat. I el moment, crec, ha arribat.

Els còmics de la Di són el que textualment es pot entendre: els que primer rumia i després dibuixa la Diana, la meva companya des de fa quinze anys, pel viatge de la vida.

Tot va començar a partir d'una proposta sorgida del grup que fem la revista de l'associació de mares i pares de l'escola de primària on assisteixen els nostres fills. Com que a la Diana li agrada dibuixar, li vaig proposar que fes un còmic per cada número que es publiqués de la revista. De seguida s'hi va apuntar, perquè és de si fàcil, no perquè cregués que els seus dibuixos poguéssin agradar, que en això, és força escèptica. Però poc a poc varen cuallar, van ser molts, sobretot al principi, que em van fer arribar l'enhorabona pel nou còmic de la revista. Val a dir que m'ho van dir més a mi que a ella, ja és ben estrany.

De llavors ensà, diria que la Di s'ha fet un prestigi (encara ho dubtes Di?).

Doncs bé, amb l'afany de que, a qui pugui interessar -i agradar- en tingui un fàcil accés, aniré publicant en aquest, el seu bloc, aquesta dibuixos frescos, optimistes, glomorosos, coquetons, estilitzats, provocadors, tendres i inocents. Tingueu-ho en compte, l'argument és pensat per nens de primària.

Qui sap, jo he tingut la sort de veure dibuixos de la Di que estarien més aviat dirigits al públic adult. Potser s'engresca i acabem podent inloure'ls aquí.

Sense un ordre establert, aquí teniu doncs la primera entrega. Que el disfruteu!.