14/6/09

Juny 2009

Enmig la febre futbolera, la Diana i jo sovint parlem de la manca de valors en aquest esport. No més lluny, el que va de boca en boca aquests darrers dies, la quantitat astronòmica de diners en la contractació d'un esportista d'elit (no així en l'educació i les bones maneres, pel que hem vist).
També partim de l'experiència, sovint desagradable, que suposa veure i sobretot escoltar els entrenaments d'un reguitzell d'equips de nens més o menys joves en un club proper a casa nostra.
Finalment, l'aportació d'el Pau, que sovint és crític amb les actituds dels companys de classe quan practiquen aquest esport, amb tots els ingredients habituals...



2 comentaris:

Arda ha dit...

Si senyor!. De vegades s'aconsegueix implicar els nens en una tasca com si fos un joc.
I es important fer-los veure el valor del respecte tot i que la televisió i els que ells prenen com exemple (els futbolistes principalment) s'entestin en ser uns mal educats, grollers i faltats de ètica i moral. Quina llàstima!.

eso verde ha dit...

Sempre que veig aquests dibuixos de la Diana i auqests escrits del'Estevr penso al mateix. Porteu-me al vostre mon!

Més, sis plau